La organización del Torneo nos ha trasladado los partidos de nuestra eskola que se desarrollarán en el Pavelló Toni Sors (Sant Vicenç de Montalt):
6 de diciembre - 19h30/21h - Campo 3 - GT 2002-Manresa
7 de diciembre - 10h/11h30 - Campo 4 - GT 2002-3 Viles A
7 de diciembre - 14h/15h30 - Campo 3 - UE Claret-GT 2002
7 de diciembre - 17h/18h30 - Campo 3 - GT 2002-CB Santa Coloma
8 de diciembre FINALES.
Seguiremos atentos el desarrollo del Torneo e informaremos puntualmente de lo que acontezca por tierras catalanas.
I ARA ARRIBA ... EL TORNEIG 3 VILES COPA
dimecres, 5 de desembre de 2012 18:47
Aquest llarg Cap de Setmana del 6 al 8 de desembre, arriba el torneig 3 Viles Copa de pre-minis i minis (nenes i nens nascuts/des entre 2001 i 2004)
24 equips
260 participants
60 PARTITS
A més dels grups del Club, hi participen equips de tot Catalunya i un equip de Donosti-Sant Sebastià.
El torneig es desenvolupa durant els tres dies al Pavelló Toni Sors de Sant Vicenç de Montalt i al Pavelló Municipal de Sant Vicenç de Llavaneres.
Els equips participants són:
Categoria PreMini Femení:
Bàsquet Femení Maresme (Mataró), CB Canovelles i Club Bàsquet 3 Viles.
Categoria PreMini masculí:
AE Minguella (Badalona), Sant Gervasi (Mollet), ABB (Bufalà-Badalona), La Salle Horta (Barcelona) i Club Bàsquet 3 Viles (2 grups)
Categoria Mini Femení:
Bàsquet Femení Maresme (Mataró), Grup Barna (Barcelona), Basket Almeda (Cornellà de Llobregat), Sant Josep Obrer (L’Hospitalet de Llobregat) i Club Bàsquet 3 Viles.
Categoria Mini masculí:
GT 2002 (Sant Sebastià), UE Claret (Barcelona), CB Santa Coloma, Grup Barna (Barcelona), AE Minguella (Badalona), Sant Gervasi (Mollet), ABB (Bufalà-Badalona), La Salle Horta (Barcelona), CB Manresa i Club Bàsquet 3 Viles
Sant Vicenç de Montalt
Gentilici: Santvicentí, santvicentina
Superfície: 8,10 km²
Altitud: 143 msnm
Població: 5.854 hab.
Densitat: 722,72 hab/km²
Sant Vicenç de Montalt és un municipi de la comarca del Maresme que s'estén, de Nord-Oest a Sud-Est, des dels contraforts de la serralada Litoral catalana fins a les aigües del mar Mediterrani. Històricament ha estat anomenat Sant Vicenç de Llavaneres en relació al municipi veí, Sant Andreu de Llavaneres, ja que en depenia administrativament. L'any 1935 la Generalitat de Catalunya n'aprovà el nom actual, després d'una breu etapa en què s'anomenà Llavaneres del Montalt. Actualment té 5.486 habitants i una extensió de terreny de 8,1 km², per tant, la densitat de població és de 666 h/km². La població s'ha triplicat en els últims 20 anys, passant dels 1.516 h. l'any 1986 als 5.486 de l'actualitat. El gentilici dels habitants és santvicentí/ina, i són coneguts popularment com a xurravins/ines.
Motiu dels santvicentins
Als habitants de Sant Vicenç de Montalt se'ls coneix popularment amb el nom de xurravins amb motiu de la presència tradicional de l'ocell passeriforme anomenat gafarró. L'origen d'aquesta atribució és incerta, encara que sembla que l'activitat agrícola tradicional dedicada al conreu de vinyes n'ha fet propícia la seva presència. Ocell amic de la pagesia, acostuma a acostar-se als anals o portadores, que són els cubells que serveixen per transportar el raïm del camp a la masia, i un cop allí menjar els grans del raïm sobrants.
Avui dia no se'n veuen tants com abans, tenint en compte que els usos majoritaris del sòl han transformat les antigues vinyes en zones residencials. Tot i això els vilatans l'han incorporat a la cultura popular amb el motiu i el nom d'algunes entitats, com el Casal d'Avis Els Xurravins i l'assoc. de ciclistes de muntanya Xurribikers
Població
La població es concentra fonamentalment en dues grans àrees dividides per l'autopista, el recorregut de la qual va d'Est a Oest. L'àrea septentrional conté el centre històric de St. Vicenç, a una altitud de 143 m. Més amunt, a tocar del parc natural del Montnegre i Corredor, hi trobem les urbanitzacions residencials del Supermaresme i La Ferrera. D'altra banda, l'àrea meridional està articulada al llarg de la carretera nacional i del passeig marítim, anomenat, a Sant. Vicenç, Pg. del Marquès de Casa Riera, i, a Caldes, Pg. dels Anglesos. Aquí hi conviuen paisatgísticament grans blocs d'apartaments juntament amb cases d'estil modernista i noucentista.
Activitat econòmica
Actualment l'ocupació majoritària són els serveis, que ocupen el 68% de la població activa; en segon lloc, la indústria ocupa el 22%, i, en tercer lloc, la construcció n'ocupa el 8%. L'agricultura, que ha estat l'activitat tradicional juntament amb l'artesania, ocupa un lloc marginal amb un 2%.
Antigament l'agricultura era una de les principals activitats del territori, però avui s'ha vist reduïda a causa de la conversió del municipi en lloc de segones residències i estiueig. Les vinyes han desaparegut i amb dificultats es mantenen productes com les maduixes o algunes hortalisses.
La tradició de les punteres -puntes de coixí- va comportar la creació d'una indústria tèxtil. La indústria de la construcció tampoc va massa malament àdhuc havent patit diverses crisis.
Els dijous te lloc el mercat setmanal.
Importància de les rieres
Al Maresme la riera és una de les xarxes naturals de comunicació més antigues i característiques, degut a que la morfologia de la comarca. Els contraforts de la serralada Litoral corren paral·lels al llarg de la costa, fet que obliga els maresmencs a utilitzar les rieres de les diferents viles per arribar als nuclis enclavats en alçades diferents de la carena. En l'actualitat l'aprofitament humà dels recursos naturals les ha convertit en camins i carreteres, sovint sense respectar el seu medi natural que les fa saludables. També és molt habitual veure-hi l'agressió humana en forma d'abocador furtiu de deixalles, o bé la construcció de murs de contenció o carreteres que la fan malbé. L'aloc és un arbust característic de les rieres del Maresme, la presència del qual està amenaçada per la degradació que han anat patint les espècies autòctones.
Comunicacions
Els romans van fer passar pel Maresme un tram de la Via Augusta, a més de disposar d'una xarxa de carreteres locals que enllaçaven la depressió del Vallès amb la costa mediterrània. A l'època medieval es reconvertí la via romana en Camí Reial, que ha acabat convertint-se en carretera nacional de l'Estat.
L'actual xarxa de comunicacions està formada per dues carreteres locals, una carretera nacional, la NII, una autopista, la C32, i una línia de ferrocarril, les Rodalies de Barcelona de la RENFE. El mitjà de transport més utilitzat és l'automòbil, i en segon lloc la motocicleta, juntament amb els camions i furgonetes. Hi ha transport públic d'autobús que enllaça diferents punts del poble amb l'estació de tren de Caldes d'Estrac.
No hay comentarios:
Publicar un comentario